La veritable crònica d’una traïció a Pinya de Rosa

Els nostres amics del setmanari “cafè amb PSC” publiquen en el seu darrer número un extens reportatge titulat “Crònica d’una traïció al medi ambient” on vol explicar la difícil situació en que es troba la finca Pinya de Rosa, però com que els veritables culpables d’aquesta traïció, tenen color polític i són propers a la seva ideologia, amaguen els noms d’aquests responsables i posant tots els polítics en el mateix sac.

Això és mentida, no tots els partits polítics tenen la mateixa responsabilitat, i tenim motiu i proves per dir-ho.

En el seu moment la Plataforma ciutadana Salvem Pinya de Rosa va demanar als partits polítics que proposaven per salvar la finca, va ser ERC que va proposar i redactar un proposició de llei per declarar zona PEIN la finca, proposta que va oferir a la resta de parits perquè la signessin, i finalment la PL va ser aprovada al Parlament de Catalunya per unanimitat.

Qui no fa la feina i traeix la llei i la voluntat popular?

Conselleria de Política Territorial (Conseller Joaquim Nadal del PSC).- posa tota mena de traves a comprar via expropiació la finca, renuncià a buscar partides al Ministeri de Medi Ambient per la compra d’espais protegits a la costa, en els darrers anys més de 40 milions d’euros s’han destinat a tal fi. I renuncia a exercir el dret de retracte per posar a mans públiques una finca única en plena Costa Brava.

Conselleria de Medi Ambient (Conseller Francesc Baltasar d’IC/EUiA).- malgrat expressa una tímida voluntat de recuperar la finca per la ciutadania, claudica davant el conseller Nadal i fa una sortida endavant per guanyar temps, amplia els límits del PEIN amb la finca de l’Obreria de Santa Cristina, que comporta un litigi judicial que avui encara dura. Incapaç de constituir el Consell Rector i el seu Pla d’usos, demostra la seva incapacitat per gestionar el medi ambient. La seva mala gestió el porta fins i tot a inhibir-se del brutal desbrossament i tancament de la finca que ha fet el propietari actual.

Aquestes dues conselleries són les principals responsables de la dramàtica situació en que és troba el paratge, per tant cal dir les coses pel seu nom, cal exigir responsabilitats polítiques per aquesta desídia i per abandonar les demandes de la voluntat popular, Pinya de Rosa podia haver estat una finca pública, per un preu raonable, fins i tot avui seria possible, la mateixa llei preveu el dret de l’administració a l’expropiació, i aquesta és l’única manera de garantir un futur raonable pel PEIN de Pinya de Rosa. Ens calen governats agosarats i amb ambició pel País, com podem callar i permetre, ni que sigui per amor propi que una finca única a la Costa Brava, com Pinya de Rosa, en l’any del centenari, passi a mans d’un multimilionari, per dir alguna cosa, ni que sigui per orgull de País, cal exigir un gest vers els ciutadans i vers els 18.000 signats de Salvem Pinya de Rosa.

També la resta de partits hi tenen certes responsabilitats, però en menor mesura, i per tant no és pot posar a tothom en el mateix sac, ERC forma part del Govern, i per tant de moment no ha pogut fer entendre als seus socis de la necessitat vital de que Pinya de Rosa sigui pública, però a nivell comarcal, mai s’ha callat davant els silencis dels consellers esmentats.

I també és cert que CiU i PP han estat incapaços de fiscalitzar el control del govern i denunciar la lamentable actuació de les dues conselleries.

Un darrer comentari a la notícia, l’Ajuntament de Blanes va concedir un permís per netejar els boscos de la finca previ un informe positiu de la Conselleria de Medi Ambient, però no un permís per construir una tanca. Desprès d’una denuncia presentada a l’Ajuntament pels republicans, el regidor d’urbanisme va signar un decret de paralització de les obres i una demanda a Medi Ambient per que actués, un cop més la desídia del departament ha estat letal per la finca.

Pinya de Rosa, abandonada per les Conselleries de Medi Ambient i Política Territorial

Sis anys desprès de l’aprovació de la llei que declarava Pinya de Rosa paratge natural d’interès nacional (PEIN) no s’ha creat el consell rector i no existeix el pla d’usos.

Mentrestant un misteriós milionari ha comprat la finca i davant el silenci de la Conselleria de Medi Ambient ha començat sota una suposada neteja dels boscos, una veritable desforestació del paratge i ha construït sense permís una tanca que impedeix la connectivitat ecològica. Fins i tot no ha fet cas del decret d’alcaldia que l’obligava a aturar les obres, tot sota el silenci del delegat territorial de medi ambient, tal i com informa El Punt.

Una de les excuses donades per l’administració son les al·legacions presentades per l’Obreria de Santa Cristina en que s’oposen a formar part del PEIN, al·legacions que han estat reconegudes pel Tribunal Superior de Justícia en el sentit de que el paratge lloretenc no formi part del PEIN, amb aquesta decisió se li acaben les excuses a la Conselleria de Medi Ambient, esperem que no recorri la sentencia i és posi les piles per acomplir la llei aprovada per unanimitat dels grups parlamentaris.

La desídia mostrada per política territorial i medi ambient posa en perill la protecció del paratge, aquesta desídia ha provocat la privatització de la finca i la pèrdua del control del PEIN, s’ha demostrat que la finca en mans privades no garanteix la protecció del paratge, cal en aquest sentit un canvi radical i la constitució immediata del consell rector i de l’aprovació del pla d’usos tal i com exigeix la llei.

Ni tant sols CiU, a l’oposició, ha tingut la capacitat de denunciar al Parlament de Catalunya l’incompliment de la llei que declarava Pinya de Rosa, espai PEIN. Cal recordar que la lluita per salvar aquest paratge va començar a l’any 2002, moment el que el grup municipal d’ERC va denunciar l’intent de reactivar el pla parcial que permetia construir 130 xalets i un hotel de 5.000 metres quadrats a la finca.

D’aquella reunió convocada pels republicans va néixer la Plataforma ciutadana “Salvem Pinya de Rosa” la més gran mobilització popular feta mai a Blanes, que va aconseguir reunir 18.000 signatures i que va permetre que tots els grups parlamentaris aprovessin per unanimitat la llei, el trist de tot plegat és que ara la llei, se la passant pel folro, les Conselleries de Política Territorial (Nadal/PSC) i Medi Ambient (Baltasar/IC).

Pinya de Rosa, al servei d'aquest poble

Neix avui el bloc “Pinya de Rosa” amb voluntat d’explicar lliurament les coses que passen a Blanes i al seu entorn. Agafem un nom emblemàtic per Blanes, des de Joaquim Ruyra, al jardí Botànic, passant per la plataforma que va permetre convertir en PEIN la finca del mateix nom per tal de donar veu a la llibertat.

En els darrers mesos molts mitjans de comunicació sobre tot escrits, han omplert la vila d’informació, algunes vegades manipulació al servei dels mateixos interessos de sempre, volem recuperar l’esperit de llibertat que doni veu aquells que tenen problemes per expressar la seva veu.

“Pinya de Rosa” una capçalera al servei de la llibertat, al servei dels ciutadans, com diu el poeta “ens mantindrem per sempre més al servei d’aquest poble.”