dissabte, 9 de maig del 2009

La veritable crònica d’una traïció a Pinya de Rosa

Els nostres amics del setmanari “cafè amb PSC” publiquen en el seu darrer número un extens reportatge titulat “Crònica d’una traïció al medi ambient” on vol explicar la difícil situació en que es troba la finca Pinya de Rosa, però com que els veritables culpables d’aquesta traïció, tenen color polític i són propers a la seva ideologia, amaguen els noms d’aquests responsables i posant tots els polítics en el mateix sac.

Això és mentida, no tots els partits polítics tenen la mateixa responsabilitat, i tenim motiu i proves per dir-ho.

En el seu moment la Plataforma ciutadana Salvem Pinya de Rosa va demanar als partits polítics que proposaven per salvar la finca, va ser ERC que va proposar i redactar un proposició de llei per declarar zona PEIN la finca, proposta que va oferir a la resta de parits perquè la signessin, i finalment la PL va ser aprovada al Parlament de Catalunya per unanimitat.

Qui no fa la feina i traeix la llei i la voluntat popular?

Conselleria de Política Territorial (Conseller Joaquim Nadal del PSC).- posa tota mena de traves a comprar via expropiació la finca, renuncià a buscar partides al Ministeri de Medi Ambient per la compra d’espais protegits a la costa, en els darrers anys més de 40 milions d’euros s’han destinat a tal fi. I renuncia a exercir el dret de retracte per posar a mans públiques una finca única en plena Costa Brava.


Conselleria de Medi Ambient (Conseller Francesc Baltasar d’IC/EUiA).- malgrat expressa una tímida voluntat de recuperar la finca per la ciutadania, claudica davant el conseller Nadal i fa una sortida endavant per guanyar temps, amplia els límits del PEIN amb la finca de l’Obreria de Santa Cristina, que comporta un litigi judicial que avui encara dura. Incapaç de constituir el Consell Rector i el seu Pla d’usos, demostra la seva incapacitat per gestionar el medi ambient. La seva mala gestió el porta fins i tot a inhibir-se del brutal desbrossament i tancament de la finca que ha fet el propietari actual.


Aquestes dues conselleries són les principals responsables de la dramàtica situació en que és troba el paratge, per tant cal dir les coses pel seu nom, cal exigir responsabilitats polítiques per aquesta desídia i per abandonar les demandes de la voluntat popular, Pinya de Rosa podia haver estat una finca pública, per un preu raonable, fins i tot avui seria possible, la mateixa llei preveu el dret de l’administració a l’expropiació, i aquesta és l’única manera de garantir un futur raonable pel PEIN de Pinya de Rosa. Ens calen governats agosarats i amb ambició pel País, com podem callar i permetre, ni que sigui per amor propi que una finca única a la Costa Brava, com Pinya de Rosa, en l’any del centenari, passi a mans d’un multimilionari, per dir alguna cosa, ni que sigui per orgull de País, cal exigir un gest vers els ciutadans i vers els 18.000 signats de Salvem Pinya de Rosa.

També la resta de partits hi tenen certes responsabilitats, però en menor mesura, i per tant no és pot posar a tothom en el mateix sac, ERC forma part del Govern, i per tant de moment no ha pogut fer entendre als seus socis de la necessitat vital de que Pinya de Rosa sigui pública, però a nivell comarcal, mai s’ha callat davant els silencis dels consellers esmentats.


I també és cert que CiU i PP han estat incapaços de fiscalitzar el control del govern i denunciar la lamentable actuació de les dues conselleries.

Un darrer comentari a la notícia, l’Ajuntament de Blanes va concedir un permís per netejar els boscos de la finca previ un informe positiu de la Conselleria de Medi Ambient, però no un permís per construir una tanca. Desprès d’una denuncia presentada a l’Ajuntament pels republicans, el regidor d’urbanisme va signar un decret de paralització de les obres i una demanda a Medi Ambient per que actués, un cop més la desídia del departament ha estat letal per la finca.

divendres, 8 de maig del 2009

Les amistats perilloses, EUiA, PSC i la Fundació Carles Faust (2)

Segueix la cerimònia de la confusió per part de la Fundació Carles Faust i amb el suport del PSC i EUiA per fer creure que és l’Ajuntament de Blanes el dolent d’un procés especulatiu que fa uns mesos ha iniciat el director de la Fundació.

Avui mateix han tornat a enganyar al Diari de Girona que torna a publicar la noticia del litigi en clau clarament favorable als interessos privats, emparant-se en el nom del creador del jardí botànic vol fer creure que és l’Ajuntament actual qui li ha provocat el suposat problema, cosa que és mentida.

Des d’aquest bloc tenim moltes preguntes a fer als protagonistes d’aquest procés especulatiu , Com és que dos suposats partits d’esquerres, PSC i EUiA s’han embrancat en donar suport a un director de la fundació que va clarament contra els interessos de l’Ajuntament i en definitiva dels interessos dels blanencs? Perquè ara i no anys enrere, la fundació demana a l’Ajuntament que l’expropií? Perquè ho exigeix quan l’Ajuntament actual li vol facilitar una solució digna per la propietat? Perquè vol vendre el director general de la Fundació, si aquesta decisió va contra els mateixos principis del seu fundador? Perquè aquesta vil traïció?

Algunes respostes estan en l’anterior article, i altres les anirem explicant en els propers dies, però el que està més clar, és l’actitud purament especulativa que els gestors de la fundació volen imprimir, sota la bandera d’una entitat sense ànim de lucre, exigeixen més de 20 milions d’euros per un terreny que l’Ajuntament no pot assumir.

Exigim que el director de la Fundació demani disculpes pels atacs sense sentit contra els interessos generals de la població, i per tant retiri la demanda d’expropiació que ha iniciat, els enfrontament no són bons per ningú, no ens podem arribar a imaginar el que podria haver passat si el PSC i EUiA haguessin tingut majoria per governar, els principals especuladors d’aquesta ciutat estarien nedant en la més absoluta abundància .

dissabte, 2 de maig del 2009

Les amistats perilloses, EUiA, PSC i la Fundació Carles Faust

En el darrer plenari municipal, l’equip de govern amb el suport d’ERC va presentar una modificació urbanística per evitar un procés especulatiu que perjudicava molt greument a l’Ajuntament de Blanes i en definitiva a la seva ciutadania.

A l’any 81, i sota l’alcaldia del PSC és va aprovar el pla general d’urbanisme, que va definir el creixement urbanístic de la nostra vila, entre altres coses definia les zones verdes de Blanes, els propietaris afectats, poden segons la llei, exigir a l’Ajuntament que els expropií . Una de les afectacions correspon a terrenys de la Fundació Carles Faust que gestiona el jardí botànic Mar i Murtra.

Recentment aquesta Fundació va sol·licitar a l’Ajuntament el seu suport per la concessió de la Creu de Sant Jordi, per unanimitat tots els grups municipals li van donà suport, i fruit d’aquesta unanimitat, els hi va ser concedida per la Generalitat de Catalunya. El que no van explicar, és que mentre demanaven suport, per un altre costat apunyalaven a l’Ajuntament de Blanes, iniciant un procés per exigir que els hi fos expropiada la zona verda per més de 24 milions d’euros, segurament el pitjor acte per arruïnar les finances municipals.

Davant el perill per les arques municipals que representava aquesta decisió, l’Ajuntament va portar al plenari, la modificació urbanística per evitar el pagament especulatiu d’una xifra desorbitada i fora de lloc.

La sorpresa es produeix al comprovar que tant el PSC com EUiA, l’esquerra espanyola habitual es posiciona a favor de la propietat i del seu procés especulatiu, posant en perill la pròpia economia municipal. I és aquí on des de Pinya de Rosa ens preguntem, quin és el motiu? Quines estranyes aliances permeten vendre com a bons uns personatges que sense cap mena d’escrúpols volen arruïnar el seu poble?.....

La resposta: per un costat les vinculacions professionals i polítiques entre els dos partits i la fundació, cal recordar que la numero tres de la llista d’EUiA treballa a la fundació, i que el mateix portaveu socialista li paga l’edició de llibres a la fundació en qualitat de President del Dipsalut i altres escenes d’amor pel jardí botànic.