dissabte, 9 de maig del 2009

La veritable crònica d’una traïció a Pinya de Rosa

Els nostres amics del setmanari “cafè amb PSC” publiquen en el seu darrer número un extens reportatge titulat “Crònica d’una traïció al medi ambient” on vol explicar la difícil situació en que es troba la finca Pinya de Rosa, però com que els veritables culpables d’aquesta traïció, tenen color polític i són propers a la seva ideologia, amaguen els noms d’aquests responsables i posant tots els polítics en el mateix sac.

Això és mentida, no tots els partits polítics tenen la mateixa responsabilitat, i tenim motiu i proves per dir-ho.

En el seu moment la Plataforma ciutadana Salvem Pinya de Rosa va demanar als partits polítics que proposaven per salvar la finca, va ser ERC que va proposar i redactar un proposició de llei per declarar zona PEIN la finca, proposta que va oferir a la resta de parits perquè la signessin, i finalment la PL va ser aprovada al Parlament de Catalunya per unanimitat.

Qui no fa la feina i traeix la llei i la voluntat popular?

Conselleria de Política Territorial (Conseller Joaquim Nadal del PSC).- posa tota mena de traves a comprar via expropiació la finca, renuncià a buscar partides al Ministeri de Medi Ambient per la compra d’espais protegits a la costa, en els darrers anys més de 40 milions d’euros s’han destinat a tal fi. I renuncia a exercir el dret de retracte per posar a mans públiques una finca única en plena Costa Brava.


Conselleria de Medi Ambient (Conseller Francesc Baltasar d’IC/EUiA).- malgrat expressa una tímida voluntat de recuperar la finca per la ciutadania, claudica davant el conseller Nadal i fa una sortida endavant per guanyar temps, amplia els límits del PEIN amb la finca de l’Obreria de Santa Cristina, que comporta un litigi judicial que avui encara dura. Incapaç de constituir el Consell Rector i el seu Pla d’usos, demostra la seva incapacitat per gestionar el medi ambient. La seva mala gestió el porta fins i tot a inhibir-se del brutal desbrossament i tancament de la finca que ha fet el propietari actual.


Aquestes dues conselleries són les principals responsables de la dramàtica situació en que és troba el paratge, per tant cal dir les coses pel seu nom, cal exigir responsabilitats polítiques per aquesta desídia i per abandonar les demandes de la voluntat popular, Pinya de Rosa podia haver estat una finca pública, per un preu raonable, fins i tot avui seria possible, la mateixa llei preveu el dret de l’administració a l’expropiació, i aquesta és l’única manera de garantir un futur raonable pel PEIN de Pinya de Rosa. Ens calen governats agosarats i amb ambició pel País, com podem callar i permetre, ni que sigui per amor propi que una finca única a la Costa Brava, com Pinya de Rosa, en l’any del centenari, passi a mans d’un multimilionari, per dir alguna cosa, ni que sigui per orgull de País, cal exigir un gest vers els ciutadans i vers els 18.000 signats de Salvem Pinya de Rosa.

També la resta de partits hi tenen certes responsabilitats, però en menor mesura, i per tant no és pot posar a tothom en el mateix sac, ERC forma part del Govern, i per tant de moment no ha pogut fer entendre als seus socis de la necessitat vital de que Pinya de Rosa sigui pública, però a nivell comarcal, mai s’ha callat davant els silencis dels consellers esmentats.


I també és cert que CiU i PP han estat incapaços de fiscalitzar el control del govern i denunciar la lamentable actuació de les dues conselleries.

Un darrer comentari a la notícia, l’Ajuntament de Blanes va concedir un permís per netejar els boscos de la finca previ un informe positiu de la Conselleria de Medi Ambient, però no un permís per construir una tanca. Desprès d’una denuncia presentada a l’Ajuntament pels republicans, el regidor d’urbanisme va signar un decret de paralització de les obres i una demanda a Medi Ambient per que actués, un cop més la desídia del departament ha estat letal per la finca.

divendres, 8 de maig del 2009

Les amistats perilloses, EUiA, PSC i la Fundació Carles Faust (2)

Segueix la cerimònia de la confusió per part de la Fundació Carles Faust i amb el suport del PSC i EUiA per fer creure que és l’Ajuntament de Blanes el dolent d’un procés especulatiu que fa uns mesos ha iniciat el director de la Fundació.

Avui mateix han tornat a enganyar al Diari de Girona que torna a publicar la noticia del litigi en clau clarament favorable als interessos privats, emparant-se en el nom del creador del jardí botànic vol fer creure que és l’Ajuntament actual qui li ha provocat el suposat problema, cosa que és mentida.

Des d’aquest bloc tenim moltes preguntes a fer als protagonistes d’aquest procés especulatiu , Com és que dos suposats partits d’esquerres, PSC i EUiA s’han embrancat en donar suport a un director de la fundació que va clarament contra els interessos de l’Ajuntament i en definitiva dels interessos dels blanencs? Perquè ara i no anys enrere, la fundació demana a l’Ajuntament que l’expropií? Perquè ho exigeix quan l’Ajuntament actual li vol facilitar una solució digna per la propietat? Perquè vol vendre el director general de la Fundació, si aquesta decisió va contra els mateixos principis del seu fundador? Perquè aquesta vil traïció?

Algunes respostes estan en l’anterior article, i altres les anirem explicant en els propers dies, però el que està més clar, és l’actitud purament especulativa que els gestors de la fundació volen imprimir, sota la bandera d’una entitat sense ànim de lucre, exigeixen més de 20 milions d’euros per un terreny que l’Ajuntament no pot assumir.

Exigim que el director de la Fundació demani disculpes pels atacs sense sentit contra els interessos generals de la població, i per tant retiri la demanda d’expropiació que ha iniciat, els enfrontament no són bons per ningú, no ens podem arribar a imaginar el que podria haver passat si el PSC i EUiA haguessin tingut majoria per governar, els principals especuladors d’aquesta ciutat estarien nedant en la més absoluta abundància .

dissabte, 2 de maig del 2009

Les amistats perilloses, EUiA, PSC i la Fundació Carles Faust

En el darrer plenari municipal, l’equip de govern amb el suport d’ERC va presentar una modificació urbanística per evitar un procés especulatiu que perjudicava molt greument a l’Ajuntament de Blanes i en definitiva a la seva ciutadania.

A l’any 81, i sota l’alcaldia del PSC és va aprovar el pla general d’urbanisme, que va definir el creixement urbanístic de la nostra vila, entre altres coses definia les zones verdes de Blanes, els propietaris afectats, poden segons la llei, exigir a l’Ajuntament que els expropií . Una de les afectacions correspon a terrenys de la Fundació Carles Faust que gestiona el jardí botànic Mar i Murtra.

Recentment aquesta Fundació va sol·licitar a l’Ajuntament el seu suport per la concessió de la Creu de Sant Jordi, per unanimitat tots els grups municipals li van donà suport, i fruit d’aquesta unanimitat, els hi va ser concedida per la Generalitat de Catalunya. El que no van explicar, és que mentre demanaven suport, per un altre costat apunyalaven a l’Ajuntament de Blanes, iniciant un procés per exigir que els hi fos expropiada la zona verda per més de 24 milions d’euros, segurament el pitjor acte per arruïnar les finances municipals.

Davant el perill per les arques municipals que representava aquesta decisió, l’Ajuntament va portar al plenari, la modificació urbanística per evitar el pagament especulatiu d’una xifra desorbitada i fora de lloc.

La sorpresa es produeix al comprovar que tant el PSC com EUiA, l’esquerra espanyola habitual es posiciona a favor de la propietat i del seu procés especulatiu, posant en perill la pròpia economia municipal. I és aquí on des de Pinya de Rosa ens preguntem, quin és el motiu? Quines estranyes aliances permeten vendre com a bons uns personatges que sense cap mena d’escrúpols volen arruïnar el seu poble?.....

La resposta: per un costat les vinculacions professionals i polítiques entre els dos partits i la fundació, cal recordar que la numero tres de la llista d’EUiA treballa a la fundació, i que el mateix portaveu socialista li paga l’edició de llibres a la fundació en qualitat de President del Dipsalut i altres escenes d’amor pel jardí botànic.

dimecres, 29 d’abril del 2009

La traïció d’EUiA a Pinya de Rosa

El portaveu d’aquesta formació a Blanes, és un veterà militant acostumat a la feina bruta en mil batalles, que amb el pas del temps ha pervertit la seva pròpia ideologia, fins a votar plantejaments totalment contraris als seus propis sentiments.

En un engany de pati de col·legi, li han venut al corresponsal del Diari de Girona, gat per llebre, “EUiA de Blanes diu que el Consell rector s’iniciarà sense Santa Cristina” diu el títol de la noticia, i a continuació tot un desgavell, dient tot lo contrari del que fan en l’assumpció de les seves responsabilitats.

Ara diuen que el consell rector de Pinya de Rosa és constituirà aviat degut a la sentencia, però varen ser incapaços de votar favorablement la moció aprovada en el plenari de Blanes d’exigir a Medi Ambient que acati la sentencia catalana.

No contens amb això critiquen les obres sense permís fetes per la propietat, però callen davant el silenci de Medi Ambient (gestionat pel seu partit) que veu com posen una tanca i es carregant el bosc de la finca i girant la vista cap a un altre costat.

La seva conselleria ha estat incapaç de desenvolupar la llei de protecció del PEIN, però ells callats, pura demagògia d’una formació que cada dia que passa perd una mica més el seu nord.
Si la dreta governes a la Generalitat , això no es produiria, una, dues, tres o les que facin faltes de protestes i la dreta abaixaria el cap, sense cap mena de dubte.

L’incapacitat de governar que demostra aquest partit, el converteix en una pressa fàcil dels sectaris del PSC, que han anat a remolc d’una estratègia per diluir qualsevol altre opció. Amb EUiA hi són a punt d’aconseguir-ho.

dissabte, 25 d’abril del 2009

Enfonsen l‘economia de Blanes i donen la culpa als altres

Aquesta setmana va tenir lloc la reunió especial de comptes exigida pel PSC i EUiA, ara ja sabem el motiu de la seva demanda, filtrar a la premsa els documents provisionals del tancament de les comptes de l’any 2008. D’aquesta manera expliquen primer la seva versió i passant el mort a l’actual govern municipal.

Com que han filtrat els comptes per tal de guanyar el titular periodístic, ara podem saber que el problema de la situació financera actual de l’Ajuntament és genera per les incapacitats de l’anterior govern municipal, que van ser incapaços de gestionar la bonança econòmica.

Van dilapidar en despesa i en propostes poc estudiades, van augmentar en quatre anys desmesuradament el capítol I i II del pressupost, sense tenir previst el retorn d’aquests dispendis, precisament aquestes permissivitats i la manca de control ha generat bona part del deute amb FCC per la recollida de brossa.

Aquesta actitud salvatge en la gestió municipal per part del PSC i EUiA va provocar greus tensions en el pacte de govern amb els republicans, que es negaven a seguir permetent els capricis dels ecologistes de saló.

La fermesa mostrada pel grup municipal d’ERC, de no acceptar algunes d’aquestes propostes els hi va costar l’expulsió del govern , per una decisió unilateral del PSC. Avui el temps acaba donant la raó als republicans, la seva actitud de fermesa i de denunciar els hi va costar la sortida del govern.

Veure les darreres declaracions dels portaveus del PSC i d’EUiA, que amb ràbia desmesurada carregant contra el seu ajuntament, provoca hilaritat i a la vegada pena, per la seva lamentable actitud.

En lloc d’assumir la seva responsabilitat, o com a mínim col·laborar per sortir de la situació, fan tot lo contrari, corren a donar la culpa als grups que donen governabilitat a la ciutat. El que diem en aquest post, no és cap mentida, si segueixen per aquest camí d’intoxicacions, no ens quedarà més remei que fer públiques aquestes males gestions:

1.- Deute amb FCC
2.- Mala gestió del Consorci Illa de Blanes
3.- Condonacions de deute tributari
4.- Retard de les obres de la ciutat esportiva
5.- Deute transport públic, i podem seguir

diumenge, 19 d’abril del 2009

Café amb PSC (2): La premsa llunyana

Més mentides, les que pública un altre cop el butlletí oficial del portaveu del PSC a l’Ajuntament de Blanes, sota un títol grandiloqüent “la política llunyana” carrega contra tots aquells partits que van denunciar la falsa creació d’un aparcament de caravanes feta pel govern de PSC/EUIA a la passada legislatura.

Qualificar de part bruta de la política als partits que van denunciar una estafa a la ciutadania, ja que el decret unilateral de creació de l’aparcament era fals, mai és van donar serveis, mai és va constituir un veritable aparcament, és una veritable vergonya. Aquell decret infame, era una veritable crida a convertir Blanes en un estatge il·legal de caravanes, era enganyar a tota una bona gent que gaudeix de la natura amb bones maneres. Us recomanem que llegiu aquest article "Les caravanes de la mort" del bloc Tal comRaja.

Serà l’actual govern, qui arranjarà el problema creat pel govern de PSC/EUiA, com molts altres problemes, que sense escrúpols van deixar en herència enverinada als seus successors, creant un espai lògic i idoni per donar sortida a un turisme que és mereix un millor tractament.

Per una foto, l’anterior govern municipal va enganyar a la bona gent caravanista, venent un aparcament que mai ha existit, i serà ara, malgrat les dificultats, qui donarà una solució raonable, amb la regulació de tota aquella zona d’aparcament.

No ens aturarem, i seguirem denunciant les actituds de premsa groga d’alguns mitjans de comunicació, que amaguen la realitat i fins i tot insulten amb les seves mentides.

dissabte, 18 d’abril del 2009

Herències del PSC/EUiA (1): el deute de l’Ajuntament amb FCC,

Diuen algunes veus que el deute de l’Ajuntament de Blanes amb FCC supera àmpliament els 12 milions d’euros, si aquesta xifra és certa, algunes preguntes necessiten respostes, i respostes clarificadores.

Si la xifra es certa, com és que l’empresa FCC, ha callat tot aquest temps? Com és produeix una xifra tant gran? Té alguna cosa a veure els diferents invents de l’anterior govern en el model de recollida que van improvisar? Com és que el regidor d’hisenda de l’anterior legislatura no va aturar els canvis, ja que no existia partida suficient?

Totes aquestes preguntes mereixen ésser contestades, si aquestes xifres són certes, calen responsabilitats polítiques, i sobretot, tenir clar quin és el deute real amb l’empresa.

Si les xifres son tant elevades, com és possible que l’empresa no digui res, accepti tranquil·lament el deute? No serà que algú li va garantir que repetiria en el nou concurs que l’Ajuntament està preparant? Encara no ha estat cessat el responsable d’aquestes demolidores xifres?.

Que ha costat per l’erari públic els canvis en la recollida de deixalles que sense cap mena d’estudi va encarregar l’anterior govern (PSC/EUiA/IC) ?

Les bravates i les inspiracions de l’anterior govern del PSC han provocat una greu situació a l’Ajuntament de Blanes. Ara entre tots tindrem que pagar les idees megalòmanes que han portat a l’Ajuntament de Blanes contra las cordes.

dissabte, 11 d’abril del 2009

Cafè amb PSC, una aliança per explicar mentides

“Trias es desdiu i no fa tancar Issui” amb aquest titular la revista en qüestió transforma la veritat de les coses. La resposta que l’alcalde de Blanes va fer a la portaveu d’Esquerra (partit que va denunciar i preocupar-se del tema des del primer moment) va ser que si no contestaven, s’actuaria. L’empresa propietària va contestar els requeriments i en base a la norma va demanar una prorroga per acabar de presentar els papers, seguint el que marcaven els tècnics municipals.

Si el procediment és el correcte, per què la revista qüestiona amb aquests titulars de premsa groga l’actitud de l’alcalde? La resposta és molt senzilla, la revista no ha entès que els seus aliats no tenen l’alcaldia de Blanes i no han entès que el PSC i el seu portaveu van renunciar a governar per la seva incapacitat de generar cooperaració entre partits.

Però moltes altres preguntes mereixen respostes, per exemple, per què aquestes presses del PSC per aparèixer com el guardià de la legalitat? Per què els silencis en aquest tema per part del portaveu d’EUiA, Joan Salmerón?

Segons les informacions consultades per “pinya de rosa” l’empresa propietària del d’aquest negoci, és la mateixa que durant el mandat del PSC i EUiA va col·laborar estretament amb l’administració local, aportant molts diners al municipi, entre altres al CD Blanes, aportacions que van permetre-li ascendir tres anys seguits, recordem que el portaveu d’EUiA, Joan Salmeron n’era un membre important, i va mantenir una estreta relació amb l’empresa propietària.

Per un altre costat, durant l’alcaldia del portaveu del PSC, es van signar diferents contractes de col·laboració entre l’empresa i l’Ajuntament, concretament per patrocinar actes de la festa major, aquests convenis de l’època, no s’han cobrat, ni tant sols els responsables del PSC van portar els convenis a la cobrança en executiva. Per donar lliços, el primer que cal fer és haver actuar d’acord amb la norma.

Esperem que en el proper número del Cafè & PSC trobem un ampli reportatge de les greus errades de l’anterior regidor d’hisenda del PSC, posant dins un calaix els convenir impagats per l’empresa.

Pinya de Rosa, abandonada per les Conselleries de Medi Ambient i Política Territorial

Sis anys desprès de l’aprovació de la llei que declarava Pinya de Rosa paratge natural d’interès nacional (PEIN) no s’ha creat el consell rector i no existeix el pla d’usos.

Mentrestant un misteriós milionari ha comprat la finca i davant el silenci de la Conselleria de Medi Ambient ha començat sota una suposada neteja dels boscos, una veritable desforestació del paratge i ha construït sense permís una tanca que impedeix la connectivitat ecològica. Fins i tot no ha fet cas del decret d’alcaldia que l’obligava a aturar les obres, tot sota el silenci del delegat territorial de medi ambient, tal i com informa El Punt.

Una de les excuses donades per l’administració son les al·legacions presentades per l’Obreria de Santa Cristina en que s’oposen a formar part del PEIN, al·legacions que han estat reconegudes pel Tribunal Superior de Justícia en el sentit de que el paratge lloretenc no formi part del PEIN, amb aquesta decisió se li acaben les excuses a la Conselleria de Medi Ambient, esperem que no recorri la sentencia i és posi les piles per acomplir la llei aprovada per unanimitat dels grups parlamentaris.

La desídia mostrada per política territorial i medi ambient posa en perill la protecció del paratge, aquesta desídia ha provocat la privatització de la finca i la pèrdua del control del PEIN, s’ha demostrat que la finca en mans privades no garanteix la protecció del paratge, cal en aquest sentit un canvi radical i la constitució immediata del consell rector i de l’aprovació del pla d’usos tal i com exigeix la llei.

Ni tant sols CiU, a l’oposició, ha tingut la capacitat de denunciar al Parlament de Catalunya l’incompliment de la llei que declarava Pinya de Rosa, espai PEIN. Cal recordar que la lluita per salvar aquest paratge va començar a l’any 2002, moment el que el grup municipal d’ERC va denunciar l’intent de reactivar el pla parcial que permetia construir 130 xalets i un hotel de 5.000 metres quadrats a la finca.

D’aquella reunió convocada pels republicans va néixer la Plataforma ciutadana “Salvem Pinya de Rosa” la més gran mobilització popular feta mai a Blanes, que va aconseguir reunir 18.000 signatures i que va permetre que tots els grups parlamentaris aprovessin per unanimitat la llei, el trist de tot plegat és que ara la llei, se la passant pel folro, les Conselleries de Política Territorial (Nadal/PSC) i Medi Ambient (Baltasar/IC).

divendres, 10 d’abril del 2009

Pinya de Rosa, al servei d'aquest poble

Neix avui el bloc “Pinya de Rosa” amb voluntat d’explicar lliurament les coses que passen a Blanes i al seu entorn. Agafem un nom emblemàtic per Blanes, des de Joaquim Ruyra, al jardí Botànic, passant per la plataforma que va permetre convertir en PEIN la finca del mateix nom per tal de donar veu a la llibertat.

En els darrers mesos molts mitjans de comunicació sobre tot escrits, han omplert la vila d’informació, algunes vegades manipulació al servei dels mateixos interessos de sempre, volem recuperar l’esperit de llibertat que doni veu aquells que tenen problemes per expressar la seva veu.

“Pinya de Rosa” una capçalera al servei de la llibertat, al servei dels ciutadans, com diu el poeta “ens mantindrem per sempre més al servei d’aquest poble.”