Això és mentida, no tots els partits polítics tenen la mateixa responsabilitat, i tenim motiu i proves per dir-ho.
En el seu moment la Plataforma ciutadana Salvem Pinya de Rosa va demanar als partits polítics que proposaven per salvar la finca, va ser ERC que va proposar i redactar un proposició de llei per declarar zona PEIN la finca, proposta que va oferir a la resta de parits perquè la signessin, i finalment la PL va ser aprovada al Parlament de Catalunya per unanimitat.
Qui no fa la feina i traeix la llei i la voluntat popular?
Conselleria de Política Territorial (Conseller Joaquim Nadal del PSC).- posa tota mena de traves a comprar via expropiació la finca, renuncià a buscar partides al Ministeri de Medi Ambient per la compra d’espais protegits a la costa, en els darrers anys més de 40 milions d’euros s’han destinat a tal fi. I renuncia a exercir el dret de retracte per posar a mans públiques una finca única en plena Costa Brava.
Conselleria de Medi Ambient (Conseller Francesc Baltasar d’IC/EUiA).- malgrat expressa una tímida voluntat de recuperar la finca per la ciutadania, claudica davant el conseller Nadal i fa una sortida endavant per guanyar temps, amplia els límits del PEIN amb la finca de l’Obreria de Santa Cristina, que comporta un litigi judicial que avui encara dura. Incapaç de constituir el Consell Rector i el seu Pla d’usos, demostra la seva incapacitat per gestionar el medi ambient. La seva mala gestió el porta fins i tot a inhibir-se del brutal desbrossament i tancament de la finca que ha fet el propietari actual.
Aquestes dues conselleries són les principals responsables de la dramàtica situació en que és troba el paratge, per tant cal dir les coses pel seu nom, cal exigir responsabilitats polítiques per aquesta desídia i per abandonar les demandes de la voluntat popular, Pinya de Rosa podia haver estat una finca pública, per un preu raonable, fins i tot avui seria possible, la mateixa llei preveu el dret de l’administració a l’expropiació, i aquesta és l’única manera de garantir un futur raonable pel PEIN de Pinya de Rosa. Ens calen governats agosarats i amb ambició pel País, com podem callar i permetre, ni que sigui per amor propi que una finca única a la Costa Brava, com Pinya de Rosa, en l’any del centenari, passi a mans d’un multimilionari, per dir alguna cosa, ni que sigui per orgull de País, cal exigir un gest vers els ciutadans i vers els 18.000 signats de Salvem Pinya de Rosa.
També la resta de partits hi tenen certes responsabilitats, però en menor mesura, i per tant no és pot posar a tothom en el mateix sac, ERC forma part del Govern, i per tant de moment no ha pogut fer entendre als seus socis de la necessitat vital de que Pinya de Rosa sigui pública, però a nivell comarcal, mai s’ha callat davant els silencis dels consellers esmentats.
I també és cert que CiU i PP han estat incapaços de fiscalitzar el control del govern i denunciar la lamentable actuació de les dues conselleries.
Un darrer comentari a la notícia, l’Ajuntament de Blanes va concedir un permís per netejar els boscos de la finca previ un informe positiu de la Conselleria de Medi Ambient, però no un permís per construir una tanca. Desprès d’una denuncia presentada a l’Ajuntament pels republicans, el regidor d’urbanisme va signar un decret de paralització de les obres i una demanda a Medi Ambient per que actués, un cop més la desídia del departament ha estat letal per la finca.